Travelling around the Soul

Fa 4 anys que m'he endinsat de ple en el món del minimalisme i concretament en posar ordre. Va arribar un moment que vaig sentir que portava massa coses a l'esquena, que no podia caminar lleugera, que hi havia coses que em sobraven i molestaven i que ni tan sols sabia quines eren! El llibre de la Marie Kondo em va obrir les portes, va ser un primer passet per començar a investigar i a aplicar l'ordre en la meva vida. I puc dir que ha estat (i encara és) una transformació total! Vaig començar aquest procés d’ordre amb la meva habitació i amb totes les meves coses. Roba, llibres, objectes... i tot això lligat amb el minimalisme. Sentia que no necessitava tant i que amb menys coses podia viure millor. I només això ja va revolucionar el meu món. El va capgirar de fet. Però no t’espantis. A vegades quan revises i mous energies estancades, tot es mou i també es recol·loca. I això necessita molta consciència personal i temps. Temps per gestionar, per digerir. Perquè cada...

(Imatge: Linda Trueman) Avui (21 de desembre), solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga, la més fosca de tot l’any. Moment per a mirar cap endins, per deixar-se guiar per la lentitud, per descansar, per deixar anar tot allò que ja no volem seguir arrossegant en aquest nou inici. Per a les cultures antigues, com la celta, el dies més destacats de l’any venien marcats per fenòmens de la natura, pels cicles de la vida, pels astres, etc. Aquest era el seu calendari i el seu rellotge. Ho feien a través de rituals simbòlics i reunions comunitàries. Per a mi el dia d’avui ha estat d’introspecció, d’energia lenta però amb molt moviment. Des de que va començar la tardor, observant els arbres i les fulles, que connecto amb l’energia de deixar anar. Tot i no saber massa com es fa, quin és el procediment, allí està. Poc a poc l’energia es va recol·locant, es va ordenant. “La luna mengua, y este es un buen tiempo para acompañar la despedida. Un tiempo de duelos fértil...

Fa uns dies que he connectat amb el riu d’abundància que emergeix del tot: tal com brollen els rius, com brilla el sol, com bufa l’aire i com ens nodreix la terra. Miris on miris l’abundància hi és present.  A vegades l’ésser humà es posa uns filtres que són d’escassetat i fan que dificulti el contacte amb l’abundància, però aquesta no desapareix mai.  Escric aquest text amb la influència de la lluna plena (abundant!) i de la presència plena que m’aporta la menstruació. Que em connecta amb cada part del meu cos, físic, emocional, mental i ves a saber... que em fa sentir i posar els peus al terra. Amb cada respiració que entra, el meu cos s’ompla de vida i amb cada exhalació es desprèn alguna toxina, alguna cosa que ja no fa servei, alguna creença caduca i fins i tot alguna resistència, que amb la sang, flueix més amablement cap a la terra, cap a l’origen. És curiós veure com maltractem aquesta terra, aquest origen que ens ha creat i que ens ha donat la vida. Com ens en...