SOLSTICI D’HIVERN

(Imatge: Linda Trueman)

Avui (21 de desembre), solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga, la més fosca de tot l’any. Moment per a mirar cap endins, per deixar-se guiar per la lentitud, per descansar, per deixar anar tot allò que ja no volem seguir arrossegant en aquest nou inici. Per a les cultures antigues, com la celta, el dies més destacats de l’any venien marcats per fenòmens de la natura, pels cicles de la vida, pels astres, etc. Aquest era el seu calendari i el seu rellotge. Ho feien a través de rituals simbòlics i reunions comunitàries.

Per a mi el dia d’avui ha estat d’introspecció, d’energia lenta però amb molt moviment. Des de que va començar la tardor, observant els arbres i les fulles, que connecto amb l’energia de deixar anar. Tot i no saber massa com es fa, quin és el procediment, allí està. Poc a poc l’energia es va recol·locant, es va ordenant.

“La luna mengua, y este es un buen tiempo para acompañar la despedida. Un tiempo de duelos fértiles, descansos reparadores, escuchas profundas. Tiempo de calentar el alma herida con cuidados y amor incondicional. Alimentarnos de belleza, nutrir la vida, que – como la luz invernal- late frágil dentro nuestro.

Necesitamos tiempo de integración y digestión. Crear es también hacer silencio, dejar morir, honrar la pausa”. (text extret del FB “Luna de Abril”)

A través d’aquestes paraules us convido a fer una pausa. A respirar. A aquietar-vos i deixar-vos sentir l’energia del moment. És temps de digerir i de recol·locar. Que aquest nou inici d’any i l’energia de l’hivern us serveixi per a regenerar-vos i poc a poc deixar anar brotant la llavor que heu estat cuidant.

Petons de Llum.