MUDANÇA
Em mudo. Em mudo de casa... i potser també de pell, com les serps. Una transformació que esdevé acció, però que porta temps coent-se a foc lent. Fent xup-xup. I, com si les cèl·lules del meu cos ho sabessin abans que la meva ment, he buidat el meu armari de roba, les estanteries de llibres, els calaixos de papers i trastos, la ment de creences caduques i he obert el racó de les emocions per a que s’estiressin, fessin mandres, emprenguessin el vol i s’alliberessin. He revisat cosa per cosa i he sentit en pròpia pell què volia deixar anar, què ja no m’era útil, allò que ja no formava part de mi, però que seguia guardant a causa d’una estranya inèrcia que ens porta a posseir coses. Relacions. Idees. I m’he quedat només amb allò que em feia vibrar, que m’arrancava un somriure càlid interior. A vegades és molt subtil, però amb la pràctica es reconeix. Saps si allò és un SÍ o és un NO. També m’he trobat amb resistències, amb dubtes, 3 dies mirant un cinturó i dient-me a mi mateixa, ...