MUDANÇA

Em mudo. Em mudo de casa... i potser també de pell, com les serps. Una transformació que esdevé acció, però que porta temps coent-se a foc lent. Fent xup-xup.

I, com si les cèl·lules del meu cos ho sabessin abans que la meva ment, he buidat el meu armari de roba, les estanteries de llibres, els calaixos de papers i trastos, la ment de creences caduques i he obert el racó de les emocions per a que s’estiressin, fessin mandres, emprenguessin el vol i s’alliberessin. He revisat cosa per cosa i he sentit en pròpia pell què volia deixar anar, què ja no m’era útil, allò que ja no formava part de mi, però que seguia guardant a causa d’una estranya inèrcia que ens porta a posseir coses. Relacions. Idees. I m’he quedat només amb allò que em feia vibrar, que m’arrancava un somriure càlid interior. A vegades és molt subtil, però amb la pràctica es reconeix. Saps si allò és un SÍ o és un NO.

També m’he trobat amb resistències, amb dubtes, 3 dies mirant un cinturó i dient-me a mi mateixa, indecisa, però segur? ...quan en el fons del fons el meu cos sabia perfectament que era moment de deixar anar allò. Perquè el cos no menteix.

I m’he sorprès, sí. M’he sorprès molt. Perquè aquesta revisió a fons ja la vaig fer fa 4 anys, quan vaig començar amb tota aquesta filosofia de l’ordre i el minimalisme. I ara, al fer aquesta segona revisió (suplicada per les entranyes) pensava que no tindria massa cosa a eliminar, a deixar anar. Però oi tant que en tenia! M’ha servit per tornar a reestructurar àrees de la meva vida que s’havien anat desordenant silenciosament. Simplement perquè no els hi havia prestat atenció. Altres àrees on n’era més conscient no s’havien desordenat, però necessitaven que els hi tragués un parell de teranyines.

I respirant, el meu cos s’ha relaxat i ha entès que només tenim a la vida allò que volem. Que som lliures de deixar anar la resta: les deixalles, la pell morta, les rancúnies, els ais i els i si... I només amb l’indispensable, amb allò que t’aporta alegria i et fa feliç pots VIURE, i no només limitar-te a sobreviure. Quan vius connectes amb l’abundància, i tot brolla... o apareix màgicament, una nova casa.

Les coses descartades

És necessari treure-ho tot quan fem revisió