DEIXAR ANAR

Fa 4 anys que m'he endinsat de ple en el món del minimalisme i concretament en posar ordre. Va arribar un moment que vaig sentir que portava massa coses a l'esquena, que no podia caminar lleugera, que hi havia coses que em sobraven i molestaven i que ni tan sols sabia quines eren!

El llibre de la Marie Kondo em va obrir les portes, va ser un primer passet per començar a investigar i a aplicar l'ordre en la meva vida. I puc dir que ha estat (i encara és) una transformació total!

Vaig començar aquest procés d’ordre amb la meva habitació i amb totes les meves coses. Roba, llibres, objectes... i tot això lligat amb el minimalisme. Sentia que no necessitava tant i que amb menys coses podia viure millor. I només això ja va revolucionar el meu món. El va capgirar de fet. Però no t’espantis. A vegades quan revises i mous energies estancades, tot es mou i també es recol·loca. I això necessita molta consciència personal i temps. Temps per gestionar, per digerir. Perquè cadascú té els seus propis tempos.

Tot i que el fet d’ordenar no serà definitori si no integres el patró o patrons que estàs fent servir i que et porten un cop i un altre al caos, al desordre. A aquell punt que t’estanques.

Com he dit vaig començar amb les coses materials, però aquestes es traslladen a altres aspectes de la teva vida com les amistats, saber dir que no, consumir més conscientment, tenir més temps (i perdre’l menys en coses innecessàries), fer espai a allò que realment vols que formi part de la teva vida. A prioritzar, a revisar, i un llarg, llarg etcètera que per a cadascú serà diferent. Per a mi és apassionant! I per a mi el més important és que m’ajuda a conèixer-me més a mi mateixa.

Però l’ordre no només es concreta en tot això, sinó que també hi ha l’ordre mental i l’ordre emocional, per exemple.

Una de les conseqüències que m’ha aportat tot aquest procés és entrar en l’emocionant aspecte del “deixar anar”. Per a mi eren unes paraules un pèl desconegudes i de fet incòmodes de fer. Per això ni tan sols ho mirava. Girava la cara i anava fent (d’aquí l’acumulació clar!). A dia d’avui ho puc mirar de cara i tinc algunes pistes, però és encara un territori desconegut i difícil d’aplicar. És aquell moment que saps el “què”, però que no saps el “com”.

Així doncs et proposo que, per acabar l’any 2019 i entrar en el 2020 més lleuger, et preguntis a tu mateixa què vols o necessites deixar anar. Només això. Què necessites deixar anar de la teva vida?

No d’aquí un temps, o quan s’alineïn els astres, o quan et toqui la loteria...

Aquí i ara, què necessites deixar anar?

p.d: et llegeixo als comentaris o em pots escriure per privat si necessites acompanyament, motivació, consell o simplement explicar!