OPORTUNITAT (part 2)

DIES DE CANVIS

Retorn a la “normalitat”?

... Convivim cada dia amb la normalitat.

La mascareta, ara, és la meva normalitat. Sortir a comprar menys sovint, i de dos en dos, ara, és la meva normalitat. Fer esport amb una professora online, ara, és la meva normalitat ( i m’encanta!). Prendre més el sol, ara, és la meva normalitat.

Rentar-me més sovint les mans, ara, és la meva normalitat (i posar-me més crema de mans també ho és). Els canvis en el meu lloc de treball, ara, és la meva normalitat. No quedar amb amics, ara, és la meva normalitat.

Potser ens podem qüestionar què significa “normalitat”. Que tot segueixi com sempre? Com “antaño”, que diu la llengua veïna? Això no és normalitat, això és PASSAT. I ens pot portar a tancar-nos de mires i a reduir la nostra visió del món. Tornar a la “normalitat”, per alguns, seria que Franco tornés, per exemple. Si tot hagués seguit com sempre, encara pensaríem que la terra és plana. O no s’hauria descobert la teoria de la relativitat. O la impremta. O la llibertat de pensament. O les dones no podríem escriure.

Ara és quan tenim l’oportunitat  de revalorar-ho tot a la nostra vida. La normalitat pot ser interna o externa. Et sents a gust a casa teva? I a la teva feina? Amb la teva parella? Els teus pensaments, encara t’aporten valor a dia d’avui? Els hàbits que tenies són els que vols? Anar corrent d’un lloc a l’altre sense temps per a tu és el que vols?

Et convido a escriure (i a compartir si vols) el que estàs descobrint aquests dies, DE CANVI, sobre tu o la teva vida.

·         Que la informació és inesgotable.

·         Que fer pastissos no comporta tant de temps.

·         Que per més temps que tingui, la meva ment sempre trobarà alguna cosa a fer i pensarà que no té temps.

·         Que fer esport pot ser guai

·         I algunes altres cosetes... 

Ens replantegem les coses? 

P.d.: Al final no sobreviuen els més forts, sinó els que millor s'adapten als canvis ;)

P.d.: Walnut és una fabulosa Flor de Bach per l'adaptació al canvi.